El canvi climàtic i com remeiar-ho
Els canvis que afecten al nostre món i com solucionar-ho.
Què és el canvi climàtic?
El canvi climàtic és el canvi global de temperatura cap a pitjor per culpa de la contaminació del medi ambient.
Una zona on actualment està afectant més són les zones més extremes del nostre planeta.
-Què podem fer per remeiar-ho?
Per poder
canviar això, el que podem fer és:
1.Reciclar, reutilitzar i reduir.
2.Apagar les llums quan no estiguis.
3.Canviar les bombetes per llums led o de
baix consum.
4.Portar la teva pròpia bossa de tela a
l’hora de comprar.
5.Si vas a un destí proper, ves caminant o
en bicicleta.
6.Dutxar-se i no banyar-se per no
gastar tanta aigua.
7.No deixis el carregador del mòbil endollat
si no l’estàs utilitzant.
-Què opina la gent del canvi climàtic i de com remeiar-ho?
Hem fet entrevistes a gent per saber que
opinen del canvi i això han respost:
Aquí tenim la
opinió d’un alumne, que es diu Pau Monllor:
-Què opines del canvi climàtic?
Jo opino que ara mateix el canvi climàtic
està caient en picat.
-Tu recicles a casa?
Si, tot menys el rebuig i l'orgànica.
-Què penses que podem fer per remeiar-ho?
Podríem utilitzar millor cotxes elèctrics,
plaques solars, bàsicament canviar tots els motors per elèctrics.
-Coneixes a algú que no creu el que està
passant amb el canvi climàtic?
No, no conec a ningú que no cregui o li
sigui igual el canvi climàtic.
-Fas alguna cosa més apart de reciclar per
ajudar al planeta?
Per exemple si vaig algun lloc i veig
brossa la tiro al seu contenidor corresponent, també quan vaig a la platja i
veig brossa la tiro.
Aquí tenim la
opinió d’una professora, que es diu Neus:
-Què opines del canvi climàtic?
Em preocupa molt aquest tema i considero
que és molt important.
-Tu recicles a casa?
Si, ho reciclo tot.
-Què penses que podem fer per remeiar-ho?
Hauríem de canviar moltes polítiques i la conscienciació
social.
-Coneixes a algú que no creu el que està
passant amb el canvi climàtic?
Per mala sort hi ha gent que no li
importa.
-Fas alguna cosa més apart de reciclar per
ajudar al planeta?
Intento utilitzar el transport públic.
Aquí tenim la
opinió d’un professor, que es diu Francesc:
-Què opines del canvi climàtic?
Que tot i que
se'n parla molt no em sembla que sigui un problema proper i pensem que està
lluny quan és una problema actual.
-Tu recicles a casa?
Si, reciclo tot.
-Què penses que podem fer per remeiar-ho?
Anar més en
transport públic, que el transport sigui més barat, parlant-ne més sovint i no
deixar de parlar i més campanyes de conscienciació.
-Coneixes a algú que no creu el que està
passant amb el canvi climàtic?
No, però crec que hi ha algú que
segur que si.
-Fas alguna cosa més apart de reciclar per
ajudar al planeta?
Agafar massa el tren, anar molt en
transport públic i anar amb bici.
Aquí tenim la
opinió d’una professora, que es diu Eva:
-Què opines del canvi climàtic?
És preocupant perquè cada vegada és
pitjor.
-Tu recicles a te casa?
Tot, menys el rebuig i orgànica.
-Què penses que podem fer per remeiar-ho?
Penso que hauríem de conscienciar mes a la
població.
-Coneixes a algú que no creu el que està passant amb el canvi climàtic?
No.
-Fas alguna cosa més apart de reciclar per
ajudar al planeta?
Intento reutilitzar moltes coses.
Reportatge elaborat per Gisel·la i Alba.
La vida d'una poma
Avui farem un reportatge a la mateixa poma Anacleta Jefferson.
L'Anacleta és una poma que sempre li ha agradat ser diferent, des de
que la van collir unes persones, ha sigut una poma amb moltes diferències.
L'Anacleta té una taca de naixement per un ocell que la va voler menjar quan
s'estava desenvolupant, això va fer que les persones que la van collir la
tiressin a la paperera.
A la paperera va conèixer a un gran amic que es deia Pelldeplàtan. Pelldeplàtan, era mut i no es movia mai del seu lloc (no tenia vida) però Anacleta l'estimava igual. Per raons desconegudes Anacleta va poder sortir de la paperera (ningú sap com), i un gos la va mossegar dues vegades i per sort va sobreviure. Després la va agafar una persona i com que no volia que estigués al seu jardí la va llençar pel bosc sense saber on arribaria. La pobra poma estava perduda.
La poma estava molt ferida i no sabia on estava. Va caminar quilòmetres
i quilòmetres, però no trobava res.
Sense adonar-se va entrar a una cova i quan es va endinsar (pensant que
continuava sent al bosc) s'anava apagant la llum i ella va seguir, i en un
moment no veia res.
Volia tornar per on havia vingut, però es va xocar i es va desmallar. Quan va despertar estava en l'exhibició d'un museu rodejada de persones, les persones no paraven de fer fotos. De sobte, un senyor amb passamuntanyes la va agafar, després el senyor va deixar-li la poma a una àvia, l'àvia va morir i Anacleta es va apropiar de la casa.
I això és la vida d'una poma, ara Anacleta viu en una casa de Estats
Units, cada dia s’hi troba més bé i viu molt contenta amb el seu marit, en
Tesifonte Benemérito també conegut com a Pelldeplàtan.
Entrevista a La poma Anacleta:
-Què vas sentir quan
et van collir de l’arbre?
Estava molt contenta, molt orgullosa de mi mateixa, la meva taca no
m’importava en aquell moment, però quan em van llençar a la brossa per culpa de
la taca, em vaig enfadar molt amb l’ocell que m’havia picat.
-Quan vas poder sortir
de la brossa, et vas alegrar?
Estava contenta, perquè es vivia molt malament, però també estava
trista perquè em vaig haver de separar d’en Pelldeplàtan, el meu gran amic.
-Quan et van llençar
al bosc, et vas espantar tant com diuen?
Quan em van llençar pensava que em moria i tenia les llavors de punta.
Però quan vaig caure i només em vaig fer un parell de rascades em vaig alegrar
de que no m’havia passat res, però tenia la por més gran que he tingut en ma
vida.
-Quan vas despertar al
mig del museu sense saber què havia passat?
No sabia que havia passat i estava bastant espantada, però uns nois
molt amables em van portar a una casa nova, em vaig posar molt contenta.
Bé, aquesta és l’entrevista d’avui, esperem que us
hagi agradat.
Reportatge elaborat per Daniel i Xavi.
La vida a Corea del Nord
La vida a Corea del Nord és molt dura, ja que esta formada per una dictadura, Kim Jong-un el dictador de Corea del Nord, està considerat un déu, fins a tal punt, que si la teva casa s’incendia, has que salvar la seva foto (és obligatori tenir una foto d’ell a casa teva), abans que la teva pròpia vida i si et salves a tu i no al dictador, t’afusellen.
No importa el trist que pugui sonar, però a Corea del Nord no es pot moure lliurement. Segons les estadístiques, només hi ha 1 cotxe per cada 1000 persones.
Reportatge realitzat per Jordi.
Cristiano Ronaldo
De la història Cristiano Ronaldo:
Com ja sabem, Cristiano Ronaldo és un jugador
sensacional, hi ha arribat a la fama mundial, però, ha hagut de passar per
diferents etapes.
Ell vivia Santo António, un barri de Funchal, illa de Madeira, Portugal, en la que va passar la majoria de la seva infància. Va passar per una etapa de pobresa fins al punt d'haver de compartir habitació amb els seus germans i germanes. Elma dos Santos Aveiro i Hugo dos Santos Aveiro.
El jugador Cristiano Ronaldo o més conegut com
a CR7 ha sigut el golejador més gran de 2002. Va aconseguir 813 gols. Ho va
obtenir en 1.120 partits.
L'esportista ha explicat en més d'una ocasió
que només serveix per celebrar ell el que ens diu és que consisteix a dir si,
però se li diu siu.
El 14 d'agost de 2002 el jugador cr7 va fitxar per l'Sporting.C.P , pel Manchester United, el Real Madrid, per la Juventus.
Reportatge realitzat per Justin i Roger.
COM ERA LA VIDA SENSE MÒBIL?
Els telèfons es van inventar per la gran demanda que hi havia per poder comunicar-se amb altres persones en un radi de radiofreqüència limitat, també li podem dir, una distància determinada o comunicar-se amb algú que està lluny.
El primer telèfon mòbil va ser inventat per la companyia electrònica Motorola l'any 1973. Tots els telèfons antics eren més pesats, ocupaven més espai. Fins al grau que els primers telèfons portàtils només podien ser utilitzats en vehicles.
El primer telèfon que podies transportar per tu mateix, junt amb la seva bateria, arribava a pesar 10 kg.
A mesura del temps els telèfons han anat evolucionant, des de que pesaven 10 kg, fins a poder guardar-lo a la butxaca.. Però, com era la vida sense mòbil? Dues persones que ho van viure en primer pla ens expliquen la seva experiència:
Anna
-Com recordes els telèfons d'abans?
Eren uns aparells fixos i tenien una rodona en la qual tu marcaves el
número. Quan havies de marcar un número havies de donar tota la volta des del
número.
-Com trucaves quan estaves fora de casa?
Per les cabines telefòniques, posava el mínim que deia la cabina i a
mesura que anaves parlant havies d'anar posant monedes; el mínim crec que eren
10, 15 pessetes. El problema és que es tallava la comunicació i havies de
tornar a ficar monedes.
-Quins altres mitjans fèieu servir per comunicar-vos a llarga
distància?
Durant la mili amb el meu marit o amb les amigues a l'estiu, escrivia cartes o si
estaves de vacances amb postals.
-Com eren els telèfons quan eres petita?
Recordo que hi havia un altre telèfon que era fixa també, i tenia
tecles.
-Tens bons records de la vida sense telèfon mòbil?
Sí, es vivia bé, sí que és veritat que hi havia moments que hagués
desitjat que hi haguessin mòbils perquè a vegades els trens es paraven, llavors
el meu marit havia de preguntar a quina estació estava parat el tren per venir-me a buscar. Però tinc un bon record,
si et fixes puc viure sense mòbil.
-Què és el que més recordes?
El primer que em ve a la ment és que quan arribava de l’escola, seguia parlant amb una amiga per telèfon i el meu pare em deia que preferia pagar-me una quedada amb coca-cola
perquè li sortia més barat. Una cosa que també recordo és que a l’estar el
telèfon fixa, començava a sonar, i des d’on estaves fins al telèfon potser ja
havia penjat l’altra persona.
Gustavo
-Com recordes els telèfons d'abans?
Al principi hi havia el de roda i crec que havies de marcar el prefix,
després van treure els telèfons góndola, que al principi tenien una roda i més
tard tenien botons.
-Com trucaves quan estaves fora?
Des d'una cabina de telèfons, abans hi havia cabines de la telefònica i
posaves una moneda i depèn de la moneda parlaves més o menys temps, crec que
eren uns 5-6 minuts amb una moneda de 100 pessetes.
-Quins altres mitjans fèieu servir per comunicar-vos a llarga
distància?
Cartes i si anaves de viatge postal, que de fet moltes vegades la
postal arribava quan ja havies arribat.
-Com eren els telèfons quan eres petit?
Eren els de roda, jo no vaig arribar a viure això: operadora posa'm amb
el nombre tal.
-Tens bons records de la vida sense telèfon mòbil?
Fantàstics, perquè empràvem el temps en altres coses, ara tots estan
pendents dels mòbils, de fet demanava permís als meus pares i feia una trucada
al meu amic per quedar i havies de calcular a quina hora arribes i si no
arribaves a l'hora trucaves per cabina.
-Què és el que més recordes?
Jugar al carrer amb els meus amics, estàvem tot el dia al carrer,
potser vèiem els dibuixos, els deures i després estàvem tot el dia al carrer.
Ara ja sabem una mica més com és vivia sense ell, però com seria la vida ara sense els mòbils, la gent seria capaç de viure sense ell? Anem a descobrir-ho!
Júlia
-Creus que series capaç de viure sense mòbil? Per què?
Jo crec que sí, perquè si les altres generacions han pogut, nosaltres
també. A part penso que si em traguessin el mòbil buscaria altres passatemps
per entretenir-me.
-Com et prendries no tenir tota la informació i el que et proporciona
el mòbil?
Depèn de quina informació estiguem parlant, si fos informació crucial,
com per exemple que s'està generant una guerra em sentiria una mica intranquil·la,
però si es informació més irrellevant no m'ho prendria tant malament.
-Els utilitzes per aprendre i buscar informació, o només per
entretenir-te?
A vegades el faig servir per
buscar informació per l’institut, però normalment el faig servir per entretenir-me.
-Com creus que et comunicaries amb els teus amics sense ell?
Jo crec que seria molt més
difícil, però ho faria via gmail, ja que molta gent el té, però igualment es
complicaria bastant l’ús i no seria tant còmode.
Gise·la
-Creus que series capaç de viure sense mòbil? Per què?
No, perquè moltes vegades coses com deures o coses per l’escola ho
necessito i també sento que sense ell m’avorriria molt.
-Com et prendries no tenir tota la informació i el que et proporciona
el mòbil?
Crec que me sentiria normal com ara, ja que no coneixeria la informació
i tampoc sabria que existeix.
-Els utilitzes per aprendre i buscar informació, o només per
entretenir-te?
L’utilitzo tant per coses de l’escola, informar-me i entretenir-me.
-Com creus que et comunicaries amb els teus amics sense ell?
Crec que sols parlaria amb ells a l’escola.
Com podem veure el mòbil ha evolucionat molt, i junt amb ell nosaltres ens hem acostumat a viure amb ell al punt que sigui quasi imprescindible per la nostra vida quotidiana. Fins i tot s’ha convertit en una addicció per a moltes persones.
-Que penseu vosaltres? L’evolució del mòbil ha
sigut bona o no per la humanitat?
Reportatge elaborat per Níobe.
MESSI
La història, la carrera de Lionel Messi
Lionel Andrés Messi Cuccittini, conegut com a Leo Messi, és un dels millors futbolistes de la història del futbol nascut al 24 de juny de 1987 a Rosario, Argentina. Quan era petit, li van detectar un problema de creixement i això el va afectar molt i no tenia confiança en ell mateix.
Ell no va baixar el cap i va continuar amb el seu somni de ser futbolista professional algun dia. A l'any 1994, a l'edat de set anys, va debutar al "Club Atlético Newell's Old Boys" de Rosario, Argentina. Com veien que tenia molt de potencial, el FC Barcelona, li va oferir una oferta ràpidament firmada en un tovalló de paper d'un restaurant perquè no es podien esperar més. El 16 d'octubre de 2004, va debutar en el FC Barcelona a l'edat de setze anys contra l'Espanyol. El seu primer gol al Barça va ser a l'1 de maig de 2005 contra l'Albacete amb assistència de Ronaldinho. Durant la seva carrera en el Barça va guanyar 34 títols: 4 Champions League, 10 Lligues espanyoles, 7 Copes del Rei, 7 Copes d'Espanya, 3 Supercopes d'Europa i 3 Mundials de clubs.
Els títols que ha guanyat individuals han sigut: 6 botes d'or i 7 pilotes d'or, sent el jugador amb més pilotes d'or de la història. Després de guanyar la copa d'Amèrica el 2021, el van fer fora del Barça per problemes econòmics. Ara, el seu actual equip és el PSG, París Saint Germain, on acaba de guanyar la lliga de França, junt amb el seu amic Neymar, que ja van jugar junts al Barça. I aquesta és la història de Lionel Andrés Messi Cuccittini.
Reportatge elaborat per Roc i Rubén.
Novak
Djokovic
En Novak Djokovic és un tennista professional de Belgrad (Sèrbia) que ha sigut número 1 del rànquing individual 7 cops i està considerat un dels millor tennistes de tots els temps.
Novak Djokovic va començar el tennis
professional amb 17 anys. Novak Djokovic té una malaltia que l'afecta al
metabolisme i diu que això el perjudica a les competicions.
entrar a l'Open d'Austràlia i per això
no és considerat el millor tennista del món.
Novak Djokovic diu que no és antivacunes, però
recolza el dret individual d’elegir.
Aquí us deixem un enllaç que és una entrevista on explica perquè no s’ha vacunat
https://youtu.be/xhD0-FlAjRU
Trofeus:
Novak Djokovic té 87 títols aconseguits a la
seva carrera: en individuals, 20 Grand Slams, 5 ATP World Tour Finals, 37 ATP
Masters 1.000, 14 ATP 500 i 10 ATP 250, que se sumen a l'únic ATP 250 obtingut
en dobles.
Reportatge elaborat per Miquel i Alguer.
La vida de la Clara Padró Sanmartin
Entrevista a la Clara Padró Sanmartin i ens explica la seva vida.
La Clara va néixer a Caldes d'Estrac a la seva casa el dia 7 de maig del 1949. Ella va néixer amb una discapacitat física i és coixa d'un peu però per molt poquet. La Clara va tenir una infància molt bonica al costat dels seus 3 germans (Sílvia, Fèlix i Arcadi) i els seus pares (Josep i Antònia) (imatge 1). Quan era petita també va viure amb la seva àvia. El seu pare tenia un taller a Arenys de Mar de pintura i tenia un hobby que era fer rellotges, i allà és on va conèixer amb set anys al seu futur marit, el meu avi en Joan Calafell Grimal.
La Clara va treballar en una telefònica, també va treballar en una botiga de fruita i a una fàbrica. Molts i molts anys després, cap a l'any 1980, estalviant molt, els meus avis van aconseguir construir una casa gran a Arenys de Munt, que estava al cantó de la dels meus besavis per part del meu avi ( Lluc i Quimeta).
Té 4 fills (en Ferran Calafell, la Sílvia
Calafell, la Núria Calafell i en Joaquim Calafell.) Ara mateix està vivint en
un pis a Areny de Mar junt el seu marit Joan i el seu gos Pelut; està jubilada
i té 6 nets (en Marc, en Ferran, la Laia, la Maria, la Clara i l'Arnau.
-Com va ser la teva vida de petita?
La meva vida va ser divertida pels temps que
eren i la situació econòmica va ser divertida ‘’No teníem de res però no
necessitàvem res’’
-Com es la teva vida ara?
Una vida de jubilada normal.
-Com era l'escola abans?
L'escola abans era molt diferent de les d'ara.
Anàvem tots els nens i nenes junts i amb moltes diferències d'edat. Els mestres
majoritàriament eren dones.
-Amb què jugaves de petita?
Sí, era divertit perquè nosaltres mateixos ens
fèiem una mena de skates amb quatre rodes de coixinet i una fusta. Jo a part
tenia sort perquè les joguines les feia el meu pare i mai em va faltar cap
joguina.
Reportatge elaborat per Ferran i Pau.