EL DICCIONARI DE LA GUERRA
Ja fa molts dies que dura la guerra a Ucraïna. Aquesta terrible realitat ha fet que apareguin a la premsa una sèrie de conceptes que no estàvem acostumats a fer servir perquè estan associats als conflictes bèl·lics. Saber què signifiquen ens ajudarà a entendre el que ha passat i el que pot passar d’ara en endavant. L'equip de "Som periodistes" hem elaborat el diccionari de la guerra, hem investigat i hem cercat el significat d'aquests conceptes.
Guerra: lluita armada prolongada entre dues o més nacions durant la qual es produeixen diverses batalles.
Invasió: és una acció militar que consisteix en l'entrada de les forces armades d'una entitat geopolítica en un territori controlat per una altra entitat semblant, amb l'objectiu de conquistar el territori o canviar el govern establert.
Corredor humanitari: Els corredors humanitaris són passadissos establerts amb la finalitat de facilitar la circulació, lliure d'atacs armats, dels combois humanitaris així com les víctimes dels conflictes armats i el personal humanitari.
Convenció de Ginebra: Els Convenis de Ginebra i els seus Protocols addicionals són tractats internacionals que contenen les principals normes destinades a limitar la barbàrie de la guerra. Protegeixen les persones que no participen en les hostilitats (civils, personal sanitari, membres d'organitzacions humanitàries) i als quals ja no poden continuar participant en els combats (ferits, malalts, nàufrags, presoners de guerra).
Alto el foc: Acord pel qual se suspenen les hostilitats en el curs d'un conflicte armat, determinant les línies de separació de les tropes. Es conclou pels contendents, encara que a vegades assistits per un mediador. Té, en principi, naturalesa temporal.
Crims de guerra: Assassinat, mals tractaments o deportació per
a treballs forçats, o per a tot altre objectiu, de les poblacions civils als
territoris ocupats, assassinat o mals tractaments dels presoners de guerra,
execució dels ostatges, pillatges de béns públics o privats, destrucció sense
motiu de les ciutats i dels pobles, o devastacions no justificades per les
exigències militars.
Lleis de guerra: Les lleis de guerra són un conjunt de disposicions recollides en el Dret militar relatives a les justificacions acceptables per a participar en una guerra i dels límits acceptables per a la conducta durant la guerra.
Setge: Acció violenta que consisteix a envoltar una ciutat, una fortalesa o un altre lloc per atacar les forces enemigues de dins o per impedir que surtin o que rebin ajut.
Refugiats: Els refugiats són persones que es troben fora del seu país d'origen per temor a la persecució, al conflicte, la violència generalitzada, o altres circumstàncies que hagin pertorbat greument l'ordre públic i, en conseqüència, requereixen protecció internacional.
Mediació: Intervenció d'una persona o organisme en una discussió o en un enfrontament entre dues parts per a trobar una solució.
Pacifisme: Ideologia que defensa la pau com a estat ideal en totes les nacions i s'oposa a tota classe d'actes violents o d'enfrontaments armats.
Zona d'exclusió aèria: Àrea en la qual un Estat, en exercici de la seva sobirania, restringeix o prohibeix el trànsit aeri per raons de necessitat militar o de seguretat pública o emergència. La seva extensió i situació han de ser raonables, exigir-se sense discriminació i comunicar-se a tots els altres Estats.
Soldat i milicià: El soldat és un membre de l’exèrcit regular d’un estat i el milicià és un civil armat fora d’aquesta estructura militar. Aquesta distinció, que pot semblar menor, pot tenir conseqüències greus en alguns casos; per exemple, si un milicià cau presoner en mans de l’enemic podria no comptar amb la protecció de les lleis de guerra i la Convenció de Ginebra.
Sancions econòmiques: es tracta d'una mesura imposada per un Estat a un altre privant-lo de relacions comercials i financeres a fi de persuadir-lo de conformar-se a una norma o a castigar-los per violacions al dret internacional.
.png)
Font: editorial Text la Galera
4/4/22.